Residus tèxtils

Darrere de les catifes vermelles, les desfilades de moda i les vendes, hi ha una indústria massiva que dóna feina a més d'1,5 milions de persones només a Europa. Però l'altra cara de la moneda explica una història diferent, menys brillant i molt més alarmant.

Els tèxtils són la quarta categoria que exerceix una major pressió en l'ús de matèries primeres i aigua, després dels aliments, l'habitatge i el transport, i la cinquena en emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH). Es calcula que menys de l'1% de tots els tèxtils del món es reciclen en nous tèxtils.

La problemàtica del tèxtil és un tema emergent al llarg dels darrers anys, ja que aquest sector és un dels majors consumidors de recursos del món, amb un enorme impacte ambiental i climàtic. En xifres, al món es venen 100.000 milions de peces de roba cada any i la seva producció es va multiplicar per dos entre 2000 i 2014.

A Catalunya, cada persona genera en un any uns 22kg de residus tèxtils. D’aquests, només 2,3 kg, l’11%, es recullen selectivament. A la majoria de les llars d’Espanya i Catalunya, els tèxtils es llencen encara dins la fracció rebuig, el que es trasllada en una xifra global de 147.000 tones de residus tèxtils llençats sense retorn. Això representa una despesa de 30 milions d’euros, que paguem entre tots.

Actualment, mentre el consum de roba creix de forma accelerada a tot el món, la reutilització i el reciclatge no han crescut al mateix ritme, bàsicament perquè els productes tèxtils no s’han dissenyat amb criteris de circularitat. Aquest fet provoca la pèrdua de molts recursos valuosos que es tracten com residus, mentre segueix el consum de matèries primeres i recursos naturals no renovables del planeta.